Enciam: història de la planta i recomanacions de cultiu
L'enciam o enciam de ceba és el nom d'un cultiu d'hortalisses de la família dels Aster. L'enciam és una de les plantes més antigues que es va conrear com a cultiu al Mediterrani. L'amanida prové de l'enciam de la brúixola salvatge, que es pot trobar al nord d'Àfrica, Àsia, el sud i l'oest d'Europa. Els antics egipcis coneixien l'enciam, els reis perses el consideraven una verdura valuosa i el veneraven com una delícia, els antics grecs utilitzaven l'enciam no només com a aliment, sinó també com a planta medicinal. Els romans consideraven l'amanida un postre exquisit; en èpoques posteriors es va utilitzar per preparar aperitius que estimulaven la gana. L'amanida es consumia no només fresca, sinó també marinada amb mel i vinagre. L'enciam va començar a conrear-se a Europa durant l'època de Lluís XIV.
Avui dia, l'enciam segueix sent una de les verdures preferides d'estiu, que es considera una valuosa font de vitamines i molts microelements beneficiosos per als humans. És difícil trobar un estiuejant que no conrei enciam.
L'enciam no és una planta molt capriciosa, però per obtenir una bona collita, podeu utilitzar els consells d'experts agrònoms.
- L'enciam s'ha de sembrar en sòls fèrtils no acidificats.
- Els fertilitzants minerals per als llits d'amanides requeriran superfosfat, urea i sulfat de potassi.
- L'acidesa del sòl es pot corregir afegint farina de calç o dolomita (fins a 200-250 grams per metre quadrat).
- L'enciam també és sensible a l'alimentació de les arrels durant la temporada de creixement.
- L'aplicació de compost augmenta significativament la productivitat.
A principis de primavera, les llavors d'enciam es poden sembrar directament al sòl. Les varietats de fulles es poden cultivar en terra oberta durant tot l'estiu.
Sembrar enciam en fileres, l'amplada entre les quals ha de ser d'almenys 15-20 cm La profunditat de plantació de les llavors és de fins a 1,5 cm, no s'han de sembrar més de 30 llavors per metre lineal.
