L'ús del romaní silvestre en la medicina i la vida quotidiana

Si us trobeu en un pantà al juny o al juliol, potser no torneu d'allà. Al cap i a la fi, en aquest moment hi floreix el romaní del pantà, l'olor embriagadora del qual no només et farà mal de cap i et sentiràs marejat, sinó que també pot fer que perdis el coneixement. Una olor tan picant la donen al romaní salvatge els olis essencials continguts a totes les parts de la planta.

Malgrat aquesta peculiar olor embriagadora, el romaní silvestre és una planta medicinal.

• Aplicació de romaní silvestre en forma d'infusió, té un efecte expectorant, redueix la pressió arterial i afavoreix la dilatació dels vasos sanguinis.
• La infusió s'administra a pacients amb malaltia cardíaca, tuberculosi, asma bronquial i malaltia renal.
• Les pastilles fetes de romaní silvestre tenen un efecte antitussiu.
• L'oli essencial de la planta té propietats bactericides contra Staphylococcus aureus.
• La matèria primera del romaní silvestre també s'utilitza com a diürètic.
• Per a malalties associades a trastorns metabòlics, gota i dolor reumàtic, l'ús de romaní silvestre té un efecte positiu.
• Un extracte d'oli essencial de romaní silvestre s'utilitza per fer gotes nasals per a un secreció nasal.
• Els ungüents es fan amb matèries primeres de romaní silvestre, que s'utilitzen per a la sarna, l'artritis, la gota i per desfer-se dels polls.
• Per a l'èczema i l'acne, s'utilitza una infusió d'herba de romaní silvestre en oli de gira-sol. La barreja resultant es frega a les zones afectades de la pell.
• Les branques de ledum o la pols de les seves fulles, repartides entre la roba, desfer-se de les arnes.

Sempre val la pena recordar que el romaní silvestre és una planta verinosa. Per tant, durant el tractament han de complir estrictament les dosis recomanades.