Tecnologia per al cultiu d'alls d'hivern

L'all va començar a conquerir el cor dels gurmets fa més de 3.000 anys. Va venir a nosaltres des de la immensitat de l'Àsia Central. Pitàgores també va anomenar l'all el rei de les espècies. A més del seu gust específic, aquesta planta conté un 5% de greix, fins a un 8% de proteïnes, un 27% de polisacàrids, moltes sals de ferro, vitamines i iode. A més, les varietats d'hivern contenen més ferro que les varietats de primavera. A més, l'all d'hivern es fa més gran i s'emmagatzema millor. En principi, la tecnologia per cultivar varietats d'all d'hivern i primavera difereix principalment en el temps de sembra.

Preparant els llits
El més convenient és cultivar all en llits estrets. És millor planificar la plantació al lloc on es van cultivar carbassons, cogombres o cols primerenques la temporada passada. En preparar els llits, cal afegir calç o cendra, ja que a l'all no li agrada l'acidesa alta del sòl.
A més, cal adobar el sòl amb humus i fertilitzants minerals: per 1 m² una galleda d'humus, 10 g de potassi, 8 g de fòsfor.

Hora d'aterratge
Depenent del clima, cal plantar all d'hivern a la segona quinzena de setembre, a la primera quinzena d'octubre, de manera que abans de l'inici del fred, els grans d'all arrelin i formin un bon sistema d'arrels que penetri fins a un profunditat d'uns 10 cm, però no germinen. La tecnologia per al cultiu d'all d'hivern requereix una profunditat de plantació d'aproximadament 5 cm des de la superfície. S'aconsella deixar un espai de 10 cm entre les plantes.

Petit secret
Si col·loqueu la vora del clau amb una orientació nord-sud, les fulles de la planta podran rebre la màxima llum solar primaveral. Aquesta tècnica augmentarà la productivitat i facilitarà la cura de les plantes.