Physalis de maduixa i característiques del seu cultiu

Physalis - una planta anual, igual que els tomàquets, els pebrots i les albergínies, pertany a la família de les solanàcies. A les parcel·les enjardinades de la nostra franja es pot trobar physalis ornamental i physalis, que es cultiva com cultiu d'hortalisses.

Pel que fa a la cura, la planta no és diferent dels tomàquets, excepte que no requereix pessigar ni lligar. La cura de la physalis és extremadament ràpida. La planta també és molt resistent a diverses malalties, és menys exigent de llum que els seus parents i pot créixer en terra oberta. La pàtria de Physalis és Amèrica.

Una de les espècies vegetals vegetals més comunes és la maduixa Physalis. Els seus fruits són poc grans, de color groc ambre o vermell, tenen un bon gust i una aroma agradable. Els fruits madurs es tornen transparents i els grans que hi ha al seu interior són clarament visibles a la llum.

El millor és plantar plantes a terra oberta amb plàntules de 40 dies, que es cultiven exactament de la mateixa manera que les plàntules de tomàquet. Physalis es pot plantar a terra 10 dies abans que els tomàquets; la planta no té por de les gelades. Les plàntules es poden plantar una mica més gruixudes que les plàntules de tomàquet. El sòl sota Physalis s'ha de desherbar sistemàticament; la planta també és sensible al reg i la fertilització.

La maduració dels fruits de physalis es produeix simultàniament amb la maduració dels tomàquets primerencs. Un signe segur de maduració de la fruita es pot considerar l'assecat de la "coberta" on es troba la fruita. Podeu collir a mesura que maduren les baies.

Els fruits de la physalis de maduixa es poden conservar durant molt de temps, a causa del fet que cadascun d'ells està amagat en una "bossa". Les fruites Physalis poden conservar un gust agradable durant un mes i mig.